Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i
Antònims
(Tercera edició, d'Antoni Ruiz Negre)
Com els seus antecessors, editats per “Del Senia al Segura” en la
primera edició, i la “Real Acadèmia de Cultura Valenciana” en la segona,
el present Diccionari pretén ser un element auxiliar per ad aquell que
desige afondar en el lèxic valencià, sense haver de llimitar-se al cada vegada
més restringit llenguage bàsic, que si be és suficient per anar per casa,
resulta massa pobre en expressivitat per a qualsevol que utilise l'idioma en el
camp educatiu, lliterari, comercial, o d'alguna atra especialitat.
Per a intentar satisfer millor eixa finalitat,
l'autor ha seguit un criteri generós en lo que a la pròpia sinonímia es
referix, ya que un verdader diccionari de sinònims quedaria circumscrit a unes
poques pàgines, puix que la coincidència exacta de significats de dos veus
distintes és extremadament llimitada.
En este Diccionari s'ha forçat la metonímia i la
sinècdoque en un criteri lliberal per a poder reunir dins d'una idea molt
general, el màxim cabal de veus que formen part de la comprensió d'esta idea.
Per això s'haurà de tindre en conte que, pel fet de trobar-se reunides vàries
veus dins d'una mateixa accepció, eixes veus no sempre són estrictament
sinònimes entre sí, sino que poden diferir més o manco en quant a la seua
extensió conceptual.
Com a norma general es contemplen substantius,
adjectius i verps dels que s'han evitat els participis passats, quan és
suficient una llectura de l'infinitiu corresponent per a conéixer els participis
equivalents. S'han mencionat alguns, no obstant, quan en la seua sinonímia es
poden citar algunes formes irregulars o defectives dels verps afins o algun
adjectiu específic.
La idea de publicar la Tercera Edició del
Diccionari en este mig, on es pot consultar lliurement i sense restriccions
de cap classe, ve motivada per un afany de l'autor de servir a qualsevol
que el necessite, sense més finalitat que la de ser útil en el us de nostra
llengua valenciana.
Tornar a PRINCIPAL